Nelly, l'elefanteta

L'altra dia la Mian del blog ¡¿de Iaies?! va penjar la foto de l'Helga, una elefanta molt alegre i dolça. Em va agradar moltíssim, però el millor de tot és que la Mian va penjar l'enllaç de la web d'on havia tret el patró. Moltes gràcies Mian, ja que la mateixa tarda vaig cosir la meva elefanteta. La destinatària va ser per descomptat la meva neboda. La seva mare li ha posat Nelly, com la dels dibuixos de la tele, i des d'ahir la Nelly ja està amb la Júlia. 

Perdoneu per la qualitat de les fotos, però aquestes estan fetes amb el mòbil.

Els ulls estan fets amb tinta per a teixit

La Júlia amb la Nelly

Bossa infantil

Aprofitant que aquests dies tinc molt de temps lliure, vaig cosint coses noves per practicar. Aquesta vegada ha sigut el torn d'una bossa infantil per anar a l'escola. La Júlia encara tardarà anar a la llar d'infants, però jo ja m'he avançat i li he fet una bossa per quan arribi l'ocasió. Si és que la meva neboda, ho tindrà tot abans d'hora! :)

Novament, he utilitzat la tela de contes de I love kutchi. M'encanta. 

El nom encara no està escrit ja que em falten els tampons d'abecedari. Aquí podeu veure un exemple de com quedarà, però aquest nom està escrit amb una aplicació del mòbil.

En aquesta imatge es pot observar la tela que he utilitzat com a forro.

Espero que us agradi!

Una abraçada! 

Ronyonera d'estiu

No em digueu que les ronyoneres no van genial! Bé, al menys a mi em van perfecte perquè com que sóc tant despitada, tendeixo a deixar-me les coses als llocs...I gràcies a l'invent de la ronyonera evito que em passi això! 

Així doncs, vaig decidir confeccionar-ne una, i n'estic força contenta per ser la primera!

Les teles són d'Ikea. Però com que una la trobava una mica sosa, vaig decidir pintar els dibuixos amb pintura especial per la roba. La veritat és que queda més alegre!

De segur que en un futur vindran més ronyoneres...

Salut!

Bolso amb tanca de pessic

Aquests dies no tinc massa temps de cosir ja que estic fent de tieta. Però com que tinc vàries coses per ensenyar, avui penjaré les fotos del meu bolso de tanca de pessic, el primer que vaig fer. Aquest bolso concretament és d'un kit que vaig comprar al TM fa uns mesos, la tela és plastificada (per això, els reflexos) i la nansa és de cuir. Encara que no ho sembli, hi cap tot el que una pot necessitar.

La nansa té una sivella per regular i ajustar la mida del bolso.

És tan pràctic que no me'l trec de sobre!

Bolso estiuenc

La meva mare és una fanàtica dels bolsos. El mes passat va ser el seu aniversari, i jo vaig aprofitar per fer-li un bolso del llibre Bags. Li va agradar tant que des de llavors, no se l'ha tret de sobre. 

Aprofito per dir que la meva mare és una especialista del ganxet i de la mitja. Sincerament, fa coses precioses. Mireu quin "vestidet" per la Júlia.

Ara m'intenta ensenyar a fer anar les agulles a mi, però sembla ser que aquestes se'm resisteixen més que la màquina de cosir. Però tot en mica en mica... 

Tres mestres, tres amigues, tres estotjos

Aquests estotjos els vaig fer per regalar a unes companyes de feina de l'escola on he estat treballant tot aquest curs. Tenia ganes de mostra'ls-hi com de bé he estat treballant amb elles i també, agraïda d'haver-les conegut i d'haver compartit un bon grapat de moments divertits juntes. Per això, volia que el detall estigués relacionat amb el lloc que ens hem conegut, l'escola. Així que vaig pensar que un estoig per cada una d'elles (cada una amb el seu estil) seria un bon detall per tal que em recordessin tot escrivint als claustres, als cicles, etc. Aquest any he tingut molta sort de treballar i d'estar a una sola escola tot el curs, i és que ser mestra substitut significa voltar amunt i avall com una baldufa tot adaptant-te ràpidament al funcionament de les escoles i del grup classe. Evidentment, tot això si et nomenen. A veure si hi ha sort el pròxim any... Salut!

Avui la Júlia fa un mes!

Justament avui fa un mes que va néixer la Júlia, feliç primer mes petita! La Júlia és la meva primera neboda, i la veritat és que estic ben il·lusionada. Esperem que amb el temps vagin arribant més petits a la família, però ella ha sigut la primera, la novetat i la nova alegria de la casa. I evidentment, per la seva tieta és la clienta número u per fer-li cosetes de patchwork. Per això, avui us ensenyo algunes de les coses que li he cosit. Les fotos no són gaire bones ja que estan tirades amb la càmera del mòbil. Però ara sabent que van a parar al blog ja les intentaré millorar.

El patró del doudou el vaig treure del llibre "Doudous à coudre". Aquest llibre m'encanta, hi ha tants doudous i tant simpàtics tots... Sabeu? La Júlia quan encara estava a la panxa de la seva mare, ja dormia amb ell. A més, està fet amb una tela polar molt amorosa i suau. Qualsevol dormiria amb ell! 

També vaig fer una aplicació a un body i un pitet amb el patró del TM. A la meva germana li va encantar tot!

Però encara no està tot, ja que també li vaig fer un pitet amb una tela que m'encanta de la botiga I love kutchi. És genial! 

I finalment, aquesta manta que em consta que resulta ser molt pràctica. 

La Júlia encara té més coses fetes a mà, però m'espero a ensenyar-les que sinó en quatre dies ja us ho hauré ensenyat tot!

Vacances, sinònim a tenir temps i a estrena de nou Blog!

Sempre hi ha una primera vegada...i aquesta és la meva estrenant Blog nou, concretament un blog de creacions amb fil i agulla. M'embranco amb aquest nou projecte ja que algunes persones del meu entorn m'han animat a fer-ho. I aquí estic, mostrant com de mica en mica vaig aprenent una nova afició que vaig començar fa tot just sis mesos enrere. Des de llavors, no he deixat ni un sol dia la màquina de cosir per crear totes les idees que em van sorgint. De fet, ja m'he fet meu un petit racó de casa perquè sigui el meu taller. Per cert, em presento, em dic Elsa, sóc mestra, amant del teatre i de la muntanya, gironina, però resident a Sant Hilari Sacalm.

Una de les primeres labors que vaig fer va ser un devantal per portar totes les eines de patch. La tela és comprada al Tela Marinera on cada divendres a la tarda jo i dues vinyeres d'Arbúcies, la Mariona i l'Eva, hi anem tot compartint el cotxe. I si anar a Patchwork ja és divertit, ben acompanyada encara és millor!

Però encara no està tot, ja que després em faltava una bossa per portar les teles, uf! això de les teles...n'hi ha tantes, i de tant maques! Sempre es fa difícil escollir, oi? Així que vaig cosir aquesta bossa d'un Kit que vaig comprar a l'InterQuilt Girona de Teixits Bascompte ja que així la podria fer tota sola. I aquest va ser el resultat. Crec que va quedar força bé pensant que era la primera bossa que feia i sense ajuda! 

A la propera més, i en mica en mica, espero que les labors vagin millorant ja que cosint i descosint és com se n'aprèn. Salut!