Doncs això, aquesta funda està inspirada en la mítica frase que va deixar anar al seu dia una dona que tots sabem qui és. Però per mi, aquest moment de relax també va acompanyat de la màquina de cosir. Normalment és a les tardes, després de treballar o els caps de setmana. I vosaltres, quan cosiu?
Ah! La màquina que tinc és una Bernina 380 i va de perles, cus de meravella. Fa molt poc que la tinc però la veritat és que ja n'estic ben enamorada.
Una abraçada ben forta i molt bona setmana!
Elsa
encara no tinc màquina de cosir...
ResponEliminao millor dit, la tinc pendent d'herència... que la meva iaia em diu que me la deixa quan se mori però que de moment encara la vol ella ^_^ però m'ha entrat una necessitat imperiosa de tenir una funda
jajajjajaja
molt xula i molt relaxing
UAU!!!!!!! M'encanta!!! És preciosa!!!!! Tinc pendent fer la meva funda... i ves per on... ja m'he inspirat!!!! ;) Gràcies maca!
ResponEliminaQuina monadaaaaa! t'ha quedat xulissima la funda, Jo cuso quan puc…jejeje….caps de setmana principalment! petons!
ResponEliminaJaja quina funda més bonica!! Uf, jo cuso un cop a la setmana a classe perquè les meves dues nenes petites només em deixen temps quan dormen, que sol ser al vespre... tard!
ResponElimina